Què tenen en comú Buenos Aires, L'Hospitalet i Maó?

O el Teatre Principal, la sala Niceto i can Barradas?

Segur que moltes coses, però de moment, a jo se m'acut que en els tres llocs, de tan en tan -i esperem que per molts d'anys- podem veure, sentir i xalar amb els espectacles de n'Albert Pla.
Ara per exemple, Pla presenta La Diferencia, pronunciat a la manera tan portenya que des de sempre ha tingut l'artista de pronunciar La Diferensia. Tot amanit amb alguns covers impagables de veintegenarios -la versió inesperada i de darrar hora de Lola la Loca em va fer anar a dormir més content que mai- i amb una classe accelerada i elemental de català: esta cansion traducida quire desir: buenas noches muy buenas noches, estoy borracho, me voy a la cama soy feliz y la hise en catalán porque queda mejor que en castellano.

Tot fent memòria, els hi deia als amics que deu fer boni vint anys que seguesc de manera més o manco ininterrompouda al geni de Sabadell. Des d'aquella època d'escoltar mig d'amagat l'Ho sento molt del germà gran d'un amic sense acabar d'entendre del tot les lletres de La Platja o Papà jo vull ser torero. Tot plegat, una xalada que se'm va fer molt curta i que repetirem, molt probablement qualque dia de la setmana entrant.